Inici

dimecres, 18 d’abril de 2012

Gestió ambiental pel bon control dels mosquits.



El Servei de Control de Mosquits ha defensat des de sempre l’aplicació de mesures de control ambiental pel control d’aquests empipadors insectes. De fet, els mosquits són un flagell que es genera gràcies als desequilibris que ocasionen les accions de l’home sobre els ecosistemes dels aiguamolls, com ara és el cas dels intents de dessecació que hi ha hagut, recuperar situacions més naturals sempre jugaran a favor del medi ambient i de retruc del home.
Secularment l’home ha lluitat contra els aiguamolls per poder-los dessecar. Per fer-ho va construir una extensa xarxa (>1.000 quilòmetres) de canals, recs i agulles que tenen la funció de desguàs. Amb aquestes accions de dessecació van posar a l’abast dels conreus algunes terres o zones inundables, però d’altres van quedar com a excel·lents terres per la cria d’algunes espècies de mosquit, les quals van proliferar fins fer-se insuportables i ocasionar greus afectacions a la població i l’economia local.
Amb la instal·lació de les noves comportes del rec Madral o rec del Mig -canalització que recull totes les aigües de drenatge de l’antic estany de Castelló-, ara es pot gestionar la lamina d’aigua d’aquesta zona del PNAE. L’estabilització d’aquesta lamina d’aigua ha reduït substancialment la capacitat productiva de mosquits d’aquesta zona tan important dels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix s’han reduït les aplicacions antilarvaries en una proporció gens menyspreable, i que representen un estalvi econòmic i una millora ambiental.
Per dir-ho d’una forma entenedora, si abans els mosquits típics dels aiguamolls, que tenen la particularitat de dipositar els ous en sec i en els llocs susceptibles de quedar inundats, tenien al seu abast el 100% de les zones inundables, ara amb la instal·lació de les comportes i l’estabilització de la lamina d’aigua, aquesta superfície apta per posar el ous, i que quedin inundats, s’ha reduït d’una forma notable. En certes èpoques de l’any tan sols la corona perifèrica d’aquests estanys és la que pot ser susceptible de poder generar mosquits, ja que és la zona a on el nivell d’aigua pot oscil·lar i al inundar parts seques on es concentren les postes d’ous, és allí on es produeixen les eclosions de mosquits.