Inici

diumenge, 14 de maig del 2017

Larves de mosquit? Inventa’t un ble!

Avui estem contents perquè l'entrada la fa una persona conscienciada amb la problemàtica dels mosquits i que a ideat un mètode senzill per evitar que l'aigua quedi estancada i sigui un lloc de desenvolupament de larves de mosquits. 
Felicitem a Colin Retter per la seva iniciativa i estem encantats de cedir-li aquest espai per exposar la seva magnífica idea.:  

Larves de mosquit?  Inventa’t un ble!
L’Alt Empordà es terra de vents, però si els vents no bufen és terra de mosquits. El Servei de Control de Mosquits a Castelló d’Empúries explica en una nota del 29 de gener 2016 que:
 “... el mosquit tigre (Aedes albopictus)... en poc temps ha colonitzat continents sencers, això si, sempre ajudat d’aquesta elevada capacitat de viatjar que tenim les persones i les mercaderies. Potencialment pot transmetre uns quants arbovirus (virus que són transmesos per artròpodes) i pot arribar a ser el que vehiculi l’arribada de malalties mai conegudes a casa nostra.
Això ho estem vivint a Europa amb alguns virus com el Dengue, el Chickungunya i probablement a partir d’ara ( ho viurem) amb el Zika, els quals poden ser l’avantguarda d’altres que a dia d’avui ni els hem sentit anomenar.
Ens hem d’espantar? NO
Es pot fer alguna cosa? SI
La probabilitat d’adquirir aquestes malalties sense moure’t de casa és extremadament baixa.
Els efectes dependran de la virulència en com actuï cada un d’ells, els quals, tenen unes notables diferències.
L’única cosa que podem fer i, és molt fàcil, és lluitar contra el vector, el mosquit tigre i, això, ho podem fer controlant els llocs de cria que hi ha a casa nostra, que passa en no deixar que mai hi pugui haver PETITS VOLUMS D’AIGUA estancada. Així de senzill però així de difícil.”
És cert, és així de senzill però així de difícil.  Tenim un jardí a Castelló d’Empúries i sense voler segurament hem criat moltes generacions de mosquits.  Les larves només necessiten una setmana per fer-se adultes i és difícil controlar tots els llocs de cria possibles.  Ara mateix,  per exemple, si no comprem un dron no podem saber si ha algun embús (una garsa morta?) al canaló de la teulada.
 Però sí que hi ha llocs al jardí que hi podem accedir i hem volgut buscar un sistema per eliminar-ne l’aigua que fos senzill, ecològic i si fos possible, autònom.
La solució que hem trobat és autènticament low-tech.  Consisteix en un tros de tovallola.  Deixem la tovallola a l’aigua, amb una part a l’aire.  La tovallola funciona com el ble d’una làmpara d’oli, absorbeix l’aigua i facilita l’evaporació.
Tenim dos llocs problemàtics.  Un d’ells és un filtre que neteja l’aigua d’una bassa.  La bassa en sí no és problema perquè té peixos que es mengen les larves.  El problema és el filtre: per un defecte de disseny la tapa té la forma d’un plat de sopa i recull un centímetre d’aigua de pluja.  Sovint hi trobàvem 20 o més larves.  Hi vam col.locar un tros de tovallola amb una pedra gran  a sobre (per això dels vents) i l’aigua desapareix en poques hores.
L’altre lloc problemàtic és un dipòsit que recull l’aigua que baixa de la teulada i la passa al jardí a través d’una mànega.  Però sempre queda una mica d’aigua en el fons i no serveix de res segellar la tapa perquè els mosquits baixen per la canonada o pugen per la mànega.



Aquí vam posar una tovallola sencera al fons, també amb pedres per aguantar-la.  Bona part de l’aigua s’absorbeix en pocs minuts, i en dos o tres dies de sol se’n va tota.  Seria més ràpid si traguéssim la tapa.


Els estius a l’Alt Empordà són molts secs i normalment no hi ha episodis llargs de pluja.  A la tardor, ja veurem.  Pot ser que sí, que caldrà tirar-hi algun producte o anar buidant l’aigua.
 Posats a parlar de mosquits, hem tingut la curiositat de buscar informació sobre altres insectes picadors o mossegadors que ja estan a la zona del aiguamolls o estan en camí: la grintxola, la mosca negra i la vespa asiàtica “assassina”.
Colin Retter    colinretter74@gmail.com