Brot de West Nile

El West Nile és un flavivirus que pot afectar a les persones i als cavalls provocant una malaltia coneguda com la febre de l’Oest del Nil. Normalment té uns símptomes lleus o fins i tot, és asimptomàtica però, en alguns casos pot arribar a ser més greu, produint encefalitis i en alguns casos la mort.

Va ser aïllat a principis del segle passat a Uganda i posteriorment es va veure que tenia una ampla distribució en el continent africà i euràsia. Aquest virus es va fer “famós” a partir de l’aparició l’any 1999 d’un brot als EEUU, concretament a Nova York, on es va detectar arrel de l’aparició de còrvids morts al Central Park. La majoria d’espècies d’aus actuen com a reservori natural i no els hi afecta negativament.

El seu cicle està lligat als ocells i aquests al fer les migracions són els que el poden traslladar a noves zones geogràfiques. Els mosquits del gènere Culex sp. són els vectors i com sabeu els Culex pipiens és l’espècie amb una distribució geogràfica molt ampla. A casa nostra els Culex pipiens i Culex modestus són les dues espècies més abundants en les zones humides empordaneses, lloc d'aturada de les aus migrants i porta d'entrada d'aquest virus. És per això que haurem d’estar atens en un futur perquè hi ha possibilitats de que West Nile circuli per casa nostra.

Aquest darrera setmana els organismes internacionals que vetllen per la salut com són ECDC (European Centre for Disease Prevention and Control) i l’OMS han donat l’alerta del brot que s’està produint en alguns països d’Europa.:

 798 casos en humans: Itàlia (327), Grècia (168), Romania (117), Hongria (134), Croàcia (25), França (16), Àustria (10 ) i Eslovènia (1). Els països veïns de la UE van informar de 314 casos en humans: Sèrbia (262), Israel (49) i Kosovo (3). Fins ara, Sèrbia (26), Grècia (18), Itàlia (13), Romania (12), Hongria (1) i Kosovo (1) han informat d'un total de 71 morts degudes a la febre del Nil Occidental.

Zones afectades fins aquesta setmana (Font ECDC)

Qui pica al mosquit?

A vegades tenim consultes de l’estil: Perquè serveixen els mosquits? o se’ns pregunta qui pica als mosquits? Els mosquits com tots els organismes vius formen part dels ecosistemes i com a tals tenen les seves funcions. Vist des de un punt de vista antropocèntric potser es difícil trobar-li un “servei” però, des del punt de vista ecològic tenen una funció. Per exemple, en l’estat larvari són unes excel·lents filtradores de l’aigua i per tant ajuden a depurar-la, com a adults són una biomassa gens menyspreable i forment part de la dieta dels insectívors com els amfibis, els ocells o els ratpenats. La resposta a la segona pregunta és fa més difícil però, aprofitant l’aparició l’altre dia en una mostra d’un mosquit adult de tigre (Aedes albopictus) amb ectoparàsits ens permet il·lustrar-la. Com podeu veure aquest mosquit té tres àcars que li xuclen la sang a la zona que vindria a ser el “coll” del mosquit, concretament entre el cap i el tòrax. Aquests àcars no són res més que una mena de llagastes (paparres) que s’han especialitzat a parasitar a aquests dípters.