Important eclosió de mosquits.

La pluja d’aquest diumenge ha provocat una gran eclosió de larves dels gèneres Ochlerotatus i Aedes, aquests són els mosquits típics de les zones humides. Solen picar a l’exterior i tenen un comportament tròfic molt agressiu.

Les intenses pluges que han afectat tota la franja litoral i que s’han estimat entre uns màxims a Roses al voltant del 70 litres per metre quadrat i, els 40 litres a Torroella de Montgrí, han provocat una extensa eclosió de mosquits. Aquestes larves aquàtiques aniran desenvolupant-se i la seva velocitat de creixement dependrà de la temperatura.

Durant els propers dies tots els esforços del Servei Control Mosquits aniran encaminats prioritàriament en controlar les larves i així, poder garantir un nivell baix de molèsties a la nostra població.

ECDC

ECDC no és cap grup de rock, és l’acrònim del Centre Europeu per la Prevenció i Control de Malalties Infeccioses. Aquest centre es va crear fa set anys amb l’objectiu de recopilar la informació a nivell continental de les malalties infeccioses i difondre’n la seva evolució. També dona l’assistència tècnica als països en que emergeix algun brot epidèmic.

Fa poc que aquest centre ha publicat un mapa amb la distribució geogràfica del mosquit tigre (Aedes albopictus)  actualitzat a desembre de 2011, aquesta espècie és una de les que pot afectar a la salut pública com a vector de malalties infeccioses (arbovirus). En el mapa que il·lustra aquest post hi podeu veure la situació a nivell de Catalunya, on l’espècie s’ha establert plenament en tres de les quatre demarcacions.

Bibio marci

Les darreres setmanes han aparegut per algunes de les nostres poblacions uns eixams de “mosquits” que han alertat als veïns dels punts on s’han fet més patents.

L’animaló en qüestió és certament un dípter (mosca o mosquit), el seu nom científic és Bibio marci, però la podem denominar "la mosca o mosquit de març" perquè és en aquesta època quan es veu. 

Sortosament no és hematòfag, no es tracta de cap xuclador de sang, si no que ho és dels sucs vegetals de les plantes. Simplement ens trobem davant d’un fenomen típicament primaveral que cada any succeeix. L’alerta apareix quan els eixams que solen formar aquests mosquits negres són molt nombrosos com ha passat aquest any en alguns municipis.

Com que les seves larves es desenvolupen en sòls amb molta matèria orgànica (vegetal) en descomposició, és quan aquestes condicions són favorables i a més, hi ha un grau d’humitat i temperatura alt, que es fan molt abundants.  

Gestió ambiental pel bon control dels mosquits.

El Servei de Control de Mosquits ha defensat des de sempre l’aplicació de mesures de control ambiental pel control d’aquests empipadors insectes. De fet, els mosquits són un flagell que es genera gràcies als desequilibris que ocasionen les accions de l’home sobre els ecosistemes dels aiguamolls, com ara és el cas dels intents de dessecació que hi ha hagut, recuperar situacions més naturals sempre jugaran a favor del medi ambient i de retruc del home.
Secularment l’home ha lluitat contra els aiguamolls per poder-los dessecar. Per fer-ho va construir una extensa xarxa (>1.000 quilòmetres) de canals, recs i agulles que tenen la funció de desguàs. Amb aquestes accions de dessecació van posar a l’abast dels conreus algunes terres o zones inundables, però d’altres van quedar com a excel·lents terres per la cria d’algunes espècies de mosquit, les quals van proliferar fins fer-se insuportables i ocasionar greus afectacions a la població i l’economia local.
Amb la instal·lació de les noves comportes del rec Madral o rec del Mig -canalització que recull totes les aigües de drenatge de l’antic estany de Castelló-, ara es pot gestionar la lamina d’aigua d’aquesta zona del PNAE. L’estabilització d’aquesta lamina d’aigua ha reduït substancialment la capacitat productiva de mosquits d’aquesta zona tan important dels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix s’han reduït les aplicacions antilarvaries en una proporció gens menyspreable, i que representen un estalvi econòmic i una millora ambiental.
Per dir-ho d’una forma entenedora, si abans els mosquits típics dels aiguamolls, que tenen la particularitat de dipositar els ous en sec i en els llocs susceptibles de quedar inundats, tenien al seu abast el 100% de les zones inundables, ara amb la instal·lació de les comportes i l’estabilització de la lamina d’aigua, aquesta superfície apta per posar el ous, i que quedin inundats, s’ha reduït d’una forma notable. En certes èpoques de l’any tan sols la corona perifèrica d’aquests estanys és la que pot ser susceptible de poder generar mosquits, ja que és la zona a on el nivell d’aigua pot oscil·lar i al inundar parts seques on es concentren les postes d’ous, és allí on es produeixen les eclosions de mosquits.

Control dels mosquits urbans

Durant aquests dies s’han iniciat les aplicacions en la via pública dels nostres municipis per controlar els mosquits que s’hi desenvolupen. El lloc més comú pel desenvolupament de larves són els embornals del carrers, aquests llocs, hores d’ara està ocupat per les larves del mosquit comú (Culex pipiens), però amb l’arribada del mosquit tigre (Aedes albopictus), aquest també s’hi desenvoluparà. Es fa del tot necessari sotmetre aquests llocs a un control estricte per impossibilitar que s’hi facin les larves d’aquestes dues espècies de mosquit i d’aquesta manera poder mantenir el nivell de qualitat de vida de tots nosaltres, sense que les picades d’aquests mosquits ens afectin negativament. Les aplicacions es fan de forma periòdica a partir d’ara i fins ben arribada la tardor, el control es fa mitjançant l’ús de larvicides bioracionals que interfereixen el cicle de creixement de les larves i que s'aplicaran en més de 30.000 accions programades d'ara fins a finals de temporada.

Primera gran eclosió a les maresmes.

La pluja tan esperada dels dies 22 i 23 de març va provocar la primera eclosió de les espècies de mosquits que són típiques de les maresmes.
Durant aquests dies abans de les vacances de la setmana santa s’han hagut de fer controls antilarvaris a tota la zona litoral. Si ve la inundació no ha estat absoluta, si que en cada un dels llocs on es desenvolupen les larves dels gèneres Ochlerotatus caspius i O. detritus s’hi ha hagut de passar i en molts casos fer una aplicació parcial del clap de cria.
El que més ens ha sorprès, ha estat l’elevada velocitat de creixement de les zones més solejades, pel fet que aquests dies s’han batut rècords d’insolació i temperatures anormalment altes al centre del dia. Aquests factors han estat determinants i han escurçat la fase de desenvolupament larvari dels mosquits.

Jornada sobre simúlids a Saragossa

El servei ha participat en una jornada tècnica sobre el control de simúlids a Saragossa. Aquesta jornada ha estat organitzada per La facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, el Govern d'Aragó, la Conferderació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Ajuntament de Saragossa.

En els darrers anys les molèsties per simúlids han anat creixent en aquesta regió i és per això que s'han organitzat les jornades, amb la finalitat d'informar i formar al tècnics i polítics aragonesos. Per part nostra hem aportat l'experiència del nostre treball que fem al riu Ter i que ha estat el primer lloc de l'estat espanyol en que la problemàtica es va fer patent i s'han organitzat unes campanyes de control, les qual, s'han desenvolupat i executat des del nostre Servei.

Primers tractaments de l'any

Durant aquests dies s'han iniciat les primeres aplicacions de l'any, aquestes es fan per combatre l'Ochleotatus detritus, una espècie típica de les maresmes que té les seves larves desenvolupant-se durant els mesos més freds. Les aigües que ocupen aquestes larves són més aviat de caràcter salat (salmàstiques és com es denominen localment a nivell popular), aquesta característica i la seva resistència a les baixes temperatures fa que sigui necessari iniciar les aplicacions molt abans de que la temperatura es recuperi i, aquesta pugui significar que completin el seu cicle larvari, el que provocaria l'aparició dels adults.

La malària també emergeix.

Si l’any passat apareixia un cas de malària autòctona a l’estat espanyol (Monegros), hem revisat les dades d’aquest any i un dels països que s’estan donant casos de malària autòctona els darrers deu anys és Grècia.
Entre el mes de maig i setembre del 2011, moment en que els anòfels tenen el seu pic d’activitat més alt, s’han declarat a Grècia 20 casos d’infecció per Plasmodium vivax en persones que no havien viatjat, per la qual cosa, s’enten que la malaltia s’havia adquirit al seu país de residència, concretament a la regió de Laconia que és travessada pel riu Eurotas, el més llarg del país.
El mateix treball (“Autochthonous plasmodium vivax malaria in Greece, 2011”. K.Danis et al. Hellenic Centre fot Disease Control and Prevention, Athens, Grece) relaciona la presència del vector de la malaltia amb la presència d’immigrants procedents de països amb la malaltia endèmica. També subratlla la necessitat de tenir un pla per a la prevenció de la malària a nivell local.
En una altra article de la revista en línea “Eurosurveillance”, també es fa ressò de que un viatger romanès en tornar de Grècia va ser diagnosticat de malària. La qual cosa demostraria la possibilitat d’adquirir i traslladar la malaltia a altres països.

Establiment del Virus Nil Occidental (VNO) a Grècia i Itàlia.

Segons treballs publicats per científics grecs i italians, es creu que el Virus del Nil Occidental (VNO) s’ha establert a Grècia i Itàlia. L’aparició en els darrers anys de casos d’aquesta malaltia en diferents regions del nord de Itàlia i Grècia, fa pensar als científics que la malaltia ja és endèmica. Aquestes informacions s’han publicat a “Eurosurveillance” revista europea de malalties infeccioses, epidemiologia, prevenció i control que es publica a la xarxa.
Al nord d’Itàlia ja és el tercer any consecutiu que es donen casos d’aquesta malaltia infecciosa transmesa per mosquits i que viatja amb els ocells migrants. També s’han descrit transmissions degudes a donants multiorgànics, que han afectat a quatre pacients diferents després de ser trasplantats. Tot i que el donant havia passat la prova (NAT ampliació d’àcids nuclèics) de control abans del transplantament la qual resultà negativa. No s’han detectant errors en els protocols de seguretat establerts.
Pel que fa a Grècia aquest estiu i, en el període comprès entre mitjans de juliol fins a mitjans d’agost, s’han donat 31 casos en quatre regions. Menys que en el 2010, en que hi va haver un gran brot, però que certifica la prevalença i extensió de la malaltia.