Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula
Amb l’excusa de la imatge volem fer un comentari sobre un
dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita
biològica. La pregunta que ens fem és,
poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El
motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri
dels mosquits en els arrossars. Les
nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de
recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.
Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat
excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les larves aquàtiques ja són
unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi desenvolupen i,
quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics dels arrossars, essent
els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte d’aquesta
depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un
camí que cal explorar.
Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol
i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels
arrossars ha estat suficientment llarg perquè ells, hagin pogut completar el
cicle larvari i els nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar
significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt
irregulars però, semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que
l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més
elevades.
Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota
que hem observat aquesta temporada dos exemplars d’esparver cendrós joves que porten pràcticament un mes explotant aquest
recurs alimentari que són les libèl·lules. L’exemplar de la foto, una femella,
té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar
en aquesta espècie de rapinyaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada