La llevantada de Sant Andreu

El mes de novembre s’ha volgut acomiadar amb una llevantada de primer ordre, un temporal de llevant amb onades que superaven els dos metres i amb precipitacions que fins i tot van superar en alguns punts els dos-cents litres, ens ha deixat un paisatge marjalenc tal i com era fa segles.

Segons el registre dels nivells que disposem podem observar que, tant l’estany de Castelló com les Llaunes (estany entre Muga i Fluvià) hi hagut un increment del nivell de l’aigua de mig metre, això significa una inundació de centenars d’hectàrees. Pel que fa als mosquits, podem dir que l’espècie més beneficiada serà l’Ochlerotatus detritus, del qual  eclosionaran els seus ous durant aquests dies i, que aquest hivern ens veurem obligats a controlar-ne les seves poblacions larvàries. Al nostre favor tenim que aquestes larves tenen un creixement molt lent degut a les baixes temperatures però, que cal actuar o podrien nàixer i fer-se paleses durant les darreres setmanes de l’hivern.

Vols que el tigre et piqui?

Doncs si no ho vols és molt senzill, busca recipients i petits punts amb aigua i buida-la. El mosquit tigre diposita els ous a la paret interior dels recipients, quant aquests s’omplen d’aigua , eclosionen i surten unes larves que en pocs dies es desenvolupen i després d’una metamorfosi es converteixen en adults. Les femelles per poder generar més ous han de menjar bé i això vol dir buscar la nostra sang que els hi resulta molt nutritiva. Ara que ho saps els hi pots tallar el cicle buidant l’aigua i evitant el desenvolupament larvari. El primer beneficiat seràs tu i la teva família. Ara que ha plogut es fa molt important aquesta tasca de control físic. Estalviaràs amb insecticides, repel·lents i altres sistemes anti-mosquits

Alguns llocs típics de cria de mosquit tigre.:

Control dels mosquits en els arrossars

Aquesta darrera setmana s’han iniciat les aplicacions per controlar els mosquits dels arrossars. Aquest any la superfície destinada a aquest conreu està al voltant de les 900 hectàrees distribuïdes en tres zones, la més gran és a Pals, un altre nucli a Bellcaire d’Empordà i el tercer a la zona de Castelló d’Empúries.  En total es faran aplicacions sobre una superfície de 3600 Ha.

En aquests camps l’espècie més preocupant i molesta que s’hi desenvolupa és l’anòfels, aquest mosquit ha estat un perill per la salut de les persones durant èpoques pretèrites, ja que actuen com a transmissors de la malària o paludisme. L’any 1964 la malaltia va ser eradicada i els casos que apareixen actualment són importats d’altres països, tot i això, s’ha d’estar alerta ja que fa dos anys es va donar un cas autòcton de malària als Monegros. 

No t’espantis però no badis.

Aquests dies ha saltat la notícia de que hi hagut una “alerta sanitària” per la detecció d’unes persones malaltes per chikungunya al tornar de vacances del tròpic.

Aquesta és una malaltia que es transmet per les picades dels mosquits, si bé la malaltia no és molt greu, si que causa molèsties i fins i tot la baixa laboral. A casa nostra tenim la presència del mosquit tigre que en pot ser vector (transmissor).

No ens hem d’espantar perquè és molt difícil que es doni una situació d’epidèmia però, no ens hem de quedar amb els braços creuats, perquè tots tenim part de responsabilitat a l’hora de tenir controlada a aquesta espècie invasora i, potencial vector de malalties tropicals.

Des dels ajuntaments controlem els llocs de desenvolupament larvàri de la via pública però, dins l’àmbit privat, hem de ser els particulars qui apliquem les mesures de prevenció. Entre tots podrem minimitzar els riscos, la clau de l’èxit està a les nostres mans.

Escalfant motors.

Aquets dies s’està portant a terme la sembra de l’arròs, aquest conreu ocupa poc més de nou-centes hectàrees a l’Empordà. Hi ha tres nuclis de conreu ben diferenciats, el més gra està al Baix Ter i ocupa unes 650 Ha, un segons nucli de 111 Ha el trobem a Bellcaire d’Empordà i el tercer és el de Castelló d’Empúries amb unes 170 Ha.

L’arrossar és l’hàbitat predilecte dels anòfels, aquests mosquits han estat els vectors de la malària, malaltia eradicada (OMS, 1964) però, que en un futur podria rebrotar. A Grècia aquests darrers anys es donen casos autòctons de transmissió entre la població de certes regions.

El control antilarvari d’aquestes espècies ens obliga haver de fer aplicacions de larvicides a tota la superfície d’aquets arrossars durant la temporada de conreu i, així, poder minimitzar l’impacte de les eclosions d’adults que es donen en aquest hàbitat tant propici per a ells.

Actualment tan sols hi ha un ingredient actiu (un inhibidor de la quitina) que està registrat per ser utilitzat en els arrossars. De totes maneres portem dos any investigant la possibilitat d’utilitzar algun altre I.A., es tracta d'un d’origen biològic però que encara està en fase d’assaig.

Un altre problema associat al control dels mosquits dels arrossars és la forma en que es fan les aplicacions. Sent com són superfícies tan extenses, la millor manera de fer-ho és mitjançant les aplicacions aèries, però hi ha un “però”, les aplicacions aèries estan sotmeses a una forta regulació per part dels reglaments europeus i cada cop s’estan restringint més, aquest fet ha motivat la desaparició d'algunes de les empreses que es dedicaven a aquestes tasques. En el nostre cas ens hem vist obligats a contractar empreses procedents d’altres països i amb el conseqüent encariment d'aquesta tasca.

Tan la problemàtica del ingredient actiu, com la forma d’aplicar-lo, està entrant dins d’una dinàmica que cada cop es fa més difícil la tasca per controlar la problemàtica dels mosquits dels arrossars. D’entrada el cost d’aquests treballs és el que s’ha incrementat més en els darrers anys dins de les diferents partides presupostàries del Servei. La problemàtica del control dels mosquits en els arrossars està posant al límit les nostres capacitats tècniques i econòmiques i, a dia d’avui és un dels majors reptes que tenim.  

Nematodes paràsits

Abdomen d’una larva de simúlid on per transparència es veu el nematode paràsit

El Servei de Control de Mosquits porta a terme el control dels simúlids al riu Ter des de fa anys, de fet va ser el primer programa de control d’aquests dípters hematòfags que es va aplicar al nostre país.

Una de les tasques que es fa habitualment és la de recollir mostres de forma sistemàtica i així, podem seguir l’evolució de les poblacions larvàries. En aquests mostrejos també s’observen altres organismes que acompanyen als simúlids dins de l’aigua i, en algunes ocasions observem larves parasitades per nemàtodes (cucs). Creiem que pot ser interessant estudiar aquest fet i veure s’hi ha possibles aplicacions d’aquests paràsits pel control biològic dels simúlids. Què us sembla la idea?

El tema no és fàcil pel gran desconeixement que es té d’aquests cucs, dels quals se’n han descrit unes 28.000 espècies, la majoria d’elles paràsites, però es creu que en pot haver-hi unes 500.000! la realitat és que hi ha molt pocs experts. Nosaltres llencem la idea a la xarxa per si algú ho pot aprofitar. Ja se sap que en temps de crisis la imaginació s’ha d’afilar.

Treball de recerca premiat

Aquest any passat es va posar en contacte amb nosaltres el jove Àlvaro Gallego, com tants d’altres joves havia de fer el treball de recerca de batxillerat i la seva proposta era fer-ho sobre el mosquit tigre i concretament mirar de detectar-lo al poble de Portbou. Des del Servei li vàrem facilitar l'orientació, assessorament i part del material per portar-lo a terme. Ara ens ha tornat el treball editat i volem felicitar-lo públicament per l'excel·lència demostrada en tot el procés seguit per aquest noi, el qual, ha aconseguit la màxima puntuació final. També volem assenyalar que va participar al “Congres de treballs de Recerca del Districte de Sant Martí” i va ser escollit, junt ambdós treballs més, per participar a la “Mostra de Recerca Jove de Barcelona”.

Felicitats Àlvaro, continua treballant com fins ara que aquest país necessita gent com tu!

El Servei a la premsa.

RTVE

DIARI DE GIRONA

PUNT DIARI

TV3

20 MINUTS

i d'altres.