Rebrota el Virus del Nil Occidental als EEUU.

Segons informa la publicació M.A.L.,Inc., els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units han informat que s’han donat aquest any 700 casos de VWN i hi ha hagut 26 morts. Aquest virus que havia passat a ser notícia de segon ordre ha emergit altre cop amb força. Es creu que el descens del finançament de les campanyes de recerca, educació, prevenció i control d’aquesta malaltia han estat els motius d’aquest rebrot.

Recordem que aquesta malaltia la provoca un virus que viatja amb els ocells i els mosquits actuen com a vectors i que aquest virus s’ha mogut per Europa, encara que es creu que es tracta d’una soca menys virulenta que la dels EEUU.

La reducció de pressupostos pot comportar un increment acusat de mosquits i, amb ells, s'incrementen les molèsties per picades amb la conseqüent pèrdua de qualitat de vida i, posant en risc sanitàri a la població.

Assajos per avançar

Aquesta temporada el Servei està realitzant diferents assajos amb formulats bacterians per millorar el control dels mosquits. Concretament aquests assajos es fan en els embornals dels carrers, lloc on s’hi desenvolupen 3 espècies de mosquits, entre elles el mosquit tigre, i on s’està esbrinant la residualitat d’aquestes aplicacions o el que és el mateix, veient quina persistència té l’efecte larvicida d’aquests tractaments.

També s’està fent el mateix amb un mosquit molt típic de la Costa Brava anomenat Aedes mariae, i que desenvolupa les seves larves en els forats de roca (rock pools) dels penya-segats de la costa. Aquests assajos es fan amb el mateix formulat que en els embornals.

Finalment dir que la propera setmana es faran uns tercers assajos per veure una alternativa a l'actual ingredient actiu que s’utilitza en els arrossars, aquests que s’utilitzen actualment basen la seva acció larvicida en inhibir la síntesis de la quitina i, els que es provaran són d’origen bacterià. 

Inici del control dels mosquits de l'arrossar.

Aquesta setmana s’han iniciat les aplicacions en els arrossars de l’Empordà. Aquestes aplicacions es faran amb una freqüència quinzenal, d’ara i fins el mes d’agost, amb aquesta estratègia intentarem tallar el desenvolupament de la població d’anòfels.

Els anòfels és una de les espècies més molestes que cria en els arrossars i que a més té una capacitat vectorial, concretament de transmetre el paludisme. Aquesta malaltia ha estat eradicada des de fa molts anys (1964), però, en els darrers anys, alguns països de l’àrea mediterrània oriental estan patint l’aparició de nous brots.

Possible increment de mosquits.

Durant aquesta setmana es podran incrementar lleugerament les molèsties per picades de mosquits. Després d’haver fet aplicacions antilarvaries a totes les zones més importants de cria de mosquits, i admetent que aquestes aplicacions és impossible que eliminin el 100% de les larves, ara és el moment en què els mosquits que s’hagin “escapat” a les accions de control puguin aparèixer i començar a picar a les persones.

Estarem molt agraïts a tots els veïns que aportin informació sobre l’aparició de molèsties d’aquests insectes, d’aquesta manera ens ajudareu a millorar-ne el seu control en un futur proper.

Important eclosió de mosquits.

La pluja d’aquest diumenge ha provocat una gran eclosió de larves dels gèneres Ochlerotatus i Aedes, aquests són els mosquits típics de les zones humides. Solen picar a l’exterior i tenen un comportament tròfic molt agressiu.

Les intenses pluges que han afectat tota la franja litoral i que s’han estimat entre uns màxims a Roses al voltant del 70 litres per metre quadrat i, els 40 litres a Torroella de Montgrí, han provocat una extensa eclosió de mosquits. Aquestes larves aquàtiques aniran desenvolupant-se i la seva velocitat de creixement dependrà de la temperatura.

Durant els propers dies tots els esforços del Servei Control Mosquits aniran encaminats prioritàriament en controlar les larves i així, poder garantir un nivell baix de molèsties a la nostra població.

ECDC

ECDC no és cap grup de rock, és l’acrònim del Centre Europeu per la Prevenció i Control de Malalties Infeccioses. Aquest centre es va crear fa set anys amb l’objectiu de recopilar la informació a nivell continental de les malalties infeccioses i difondre’n la seva evolució. També dona l’assistència tècnica als països en que emergeix algun brot epidèmic.

Fa poc que aquest centre ha publicat un mapa amb la distribució geogràfica del mosquit tigre (Aedes albopictus)  actualitzat a desembre de 2011, aquesta espècie és una de les que pot afectar a la salut pública com a vector de malalties infeccioses (arbovirus). En el mapa que il·lustra aquest post hi podeu veure la situació a nivell de Catalunya, on l’espècie s’ha establert plenament en tres de les quatre demarcacions.

Bibio marci

Les darreres setmanes han aparegut per algunes de les nostres poblacions uns eixams de “mosquits” que han alertat als veïns dels punts on s’han fet més patents.

L’animaló en qüestió és certament un dípter (mosca o mosquit), el seu nom científic és Bibio marci, però la podem denominar "la mosca o mosquit de març" perquè és en aquesta època quan es veu. 

Sortosament no és hematòfag, no es tracta de cap xuclador de sang, si no que ho és dels sucs vegetals de les plantes. Simplement ens trobem davant d’un fenomen típicament primaveral que cada any succeeix. L’alerta apareix quan els eixams que solen formar aquests mosquits negres són molt nombrosos com ha passat aquest any en alguns municipis.

Com que les seves larves es desenvolupen en sòls amb molta matèria orgànica (vegetal) en descomposició, és quan aquestes condicions són favorables i a més, hi ha un grau d’humitat i temperatura alt, que es fan molt abundants.  

Gestió ambiental pel bon control dels mosquits.

El Servei de Control de Mosquits ha defensat des de sempre l’aplicació de mesures de control ambiental pel control d’aquests empipadors insectes. De fet, els mosquits són un flagell que es genera gràcies als desequilibris que ocasionen les accions de l’home sobre els ecosistemes dels aiguamolls, com ara és el cas dels intents de dessecació que hi ha hagut, recuperar situacions més naturals sempre jugaran a favor del medi ambient i de retruc del home.
Secularment l’home ha lluitat contra els aiguamolls per poder-los dessecar. Per fer-ho va construir una extensa xarxa (>1.000 quilòmetres) de canals, recs i agulles que tenen la funció de desguàs. Amb aquestes accions de dessecació van posar a l’abast dels conreus algunes terres o zones inundables, però d’altres van quedar com a excel·lents terres per la cria d’algunes espècies de mosquit, les quals van proliferar fins fer-se insuportables i ocasionar greus afectacions a la població i l’economia local.
Amb la instal·lació de les noves comportes del rec Madral o rec del Mig -canalització que recull totes les aigües de drenatge de l’antic estany de Castelló-, ara es pot gestionar la lamina d’aigua d’aquesta zona del PNAE. L’estabilització d’aquesta lamina d’aigua ha reduït substancialment la capacitat productiva de mosquits d’aquesta zona tan important dels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix s’han reduït les aplicacions antilarvaries en una proporció gens menyspreable, i que representen un estalvi econòmic i una millora ambiental.
Per dir-ho d’una forma entenedora, si abans els mosquits típics dels aiguamolls, que tenen la particularitat de dipositar els ous en sec i en els llocs susceptibles de quedar inundats, tenien al seu abast el 100% de les zones inundables, ara amb la instal·lació de les comportes i l’estabilització de la lamina d’aigua, aquesta superfície apta per posar el ous, i que quedin inundats, s’ha reduït d’una forma notable. En certes èpoques de l’any tan sols la corona perifèrica d’aquests estanys és la que pot ser susceptible de poder generar mosquits, ja que és la zona a on el nivell d’aigua pot oscil·lar i al inundar parts seques on es concentren les postes d’ous, és allí on es produeixen les eclosions de mosquits.

Control dels mosquits urbans

Durant aquests dies s’han iniciat les aplicacions en la via pública dels nostres municipis per controlar els mosquits que s’hi desenvolupen. El lloc més comú pel desenvolupament de larves són els embornals del carrers, aquests llocs, hores d’ara està ocupat per les larves del mosquit comú (Culex pipiens), però amb l’arribada del mosquit tigre (Aedes albopictus), aquest també s’hi desenvoluparà. Es fa del tot necessari sotmetre aquests llocs a un control estricte per impossibilitar que s’hi facin les larves d’aquestes dues espècies de mosquit i d’aquesta manera poder mantenir el nivell de qualitat de vida de tots nosaltres, sense que les picades d’aquests mosquits ens afectin negativament. Les aplicacions es fan de forma periòdica a partir d’ara i fins ben arribada la tardor, el control es fa mitjançant l’ús de larvicides bioracionals que interfereixen el cicle de creixement de les larves i que s'aplicaran en més de 30.000 accions programades d'ara fins a finals de temporada.

Primera gran eclosió a les maresmes.

La pluja tan esperada dels dies 22 i 23 de març va provocar la primera eclosió de les espècies de mosquits que són típiques de les maresmes.
Durant aquests dies abans de les vacances de la setmana santa s’han hagut de fer controls antilarvaris a tota la zona litoral. Si ve la inundació no ha estat absoluta, si que en cada un dels llocs on es desenvolupen les larves dels gèneres Ochlerotatus caspius i O. detritus s’hi ha hagut de passar i en molts casos fer una aplicació parcial del clap de cria.
El que més ens ha sorprès, ha estat l’elevada velocitat de creixement de les zones més solejades, pel fet que aquests dies s’han batut rècords d’insolació i temperatures anormalment altes al centre del dia. Aquests factors han estat determinants i han escurçat la fase de desenvolupament larvari dels mosquits.