Avui estem contents perquè l'entrada la fa una persona conscienciada amb la problemàtica dels mosquits i que a ideat un mètode senzill per evitar que l'aigua quedi estancada i sigui un lloc de desenvolupament de larves de mosquits.
Felicitem a Colin Retter per la seva iniciativa i estem encantats de cedir-li aquest espai per exposar la seva magnífica idea.:
Larves
de mosquit? Inventa’t un ble!
L’Alt Empordà es terra de
vents, però si els vents no bufen és terra de mosquits. El Servei de Control de
Mosquits a Castelló d’Empúries explica en una nota del 29 de gener 2016 que:
“... el mosquit tigre
(Aedes albopictus)... en poc temps ha colonitzat continents sencers, això si,
sempre ajudat d’aquesta elevada capacitat de viatjar que tenim les persones i
les mercaderies. Potencialment pot transmetre uns quants arbovirus (virus que
són transmesos per artròpodes) i pot arribar a ser el que vehiculi l’arribada
de malalties mai conegudes a casa nostra.
Això ho estem vivint a
Europa amb alguns virus com el Dengue, el Chickungunya i probablement a partir
d’ara ( ho viurem) amb el Zika, els quals poden ser l’avantguarda d’altres que
a dia d’avui ni els hem sentit anomenar.
Ens hem d’espantar? NO
Es pot fer alguna cosa? SI
La probabilitat
d’adquirir aquestes malalties sense moure’t de casa és extremadament baixa.
Els efectes dependran de
la virulència en com actuï cada un d’ells, els quals, tenen unes notables
diferències.
L’única cosa que podem
fer i, és molt fàcil, és lluitar contra el vector, el mosquit tigre i, això, ho
podem fer controlant els llocs de cria que hi ha a casa nostra, que passa en no
deixar que mai hi pugui haver PETITS VOLUMS D’AIGUA estancada. Així de senzill
però així de difícil.”
És cert, és així de
senzill però així de difícil. Tenim un
jardí a Castelló d’Empúries i sense voler segurament hem criat moltes generacions
de mosquits. Les larves només necessiten
una setmana per fer-se adultes i és difícil controlar tots els llocs de cria possibles. Ara mateix, per exemple, si no comprem un dron no podem
saber si ha algun embús (una garsa morta?) al canaló de la teulada.
Però sí que hi ha llocs
al jardí que hi podem accedir i hem volgut buscar un sistema per eliminar-ne l’aigua
que fos senzill, ecològic i si fos possible, autònom.
La solució que hem trobat
és autènticament low-tech. Consisteix en
un tros de tovallola. Deixem la
tovallola a l’aigua, amb una part a l’aire.
La tovallola funciona com el ble d’una làmpara d’oli, absorbeix l’aigua
i facilita l’evaporació.
Tenim dos llocs problemàtics. Un d’ells és un filtre que neteja l’aigua d’una
bassa. La bassa en sí no és problema
perquè té peixos que es mengen les larves.
El problema és el filtre: per un defecte de disseny la tapa té la forma
d’un plat de sopa i recull un centímetre d’aigua de pluja. Sovint hi trobàvem 20 o més larves. Hi vam col.locar un tros de tovallola amb una
pedra gran a sobre (per això dels vents)
i l’aigua desapareix en poques hores.
L’altre lloc problemàtic és
un dipòsit que recull l’aigua que baixa de la teulada i la passa al jardí a
través d’una mànega. Però sempre queda una
mica d’aigua en el fons i no serveix de res segellar la tapa perquè els
mosquits baixen per la canonada o pugen per la mànega.
Aquí vam posar una tovallola
sencera al fons, també amb pedres per aguantar-la. Bona part de l’aigua s’absorbeix en pocs minuts,
i en dos o tres dies de sol se’n va tota.
Seria més ràpid si traguéssim la tapa.
Els estius a l’Alt
Empordà són molts secs i normalment no hi ha episodis llargs de pluja. A la tardor, ja veurem. Pot ser que sí, que caldrà tirar-hi algun
producte o anar buidant l’aigua.
Posats a parlar de
mosquits, hem tingut la curiositat de buscar informació sobre altres insectes
picadors o mossegadors que ja estan a la zona del aiguamolls o estan en camí:
la grintxola, la mosca negra i la vespa asiàtica “assassina”.
Colin Retter colinretter74@gmail.com
