Primer niu d’asiàtica

Aquest dimarts hem extret el primer niu secundari de vespa asiàtica d’aquesta temporada. Es tracta d’un niu ubicat sota el teulat d’un cobert i a pocs metres de l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.

La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits ha actuat per evitar la possibilitat d’algun accident amb la mainada i els veïns d’aquest sector del nucli urbà. L’any passat ja es va extreure un niu ubicat en un arbre del pati d’aquest centre escolar. Aquest és un indret bo per aquesta espècie, bàsicament per la seva proximitat al riu la Muga, les vespes asiàtiques han de menester aigua per construir els nius de pasta de paper. Cal dir que aquest niu era de petites dimensions, això pot ser motivat per dos fets, primer, que era una colònia que encara s’estava formant, una mica tard per l’època que estem, o segon perquè la manca d’aliment pugui haver influenciat en la dimensió reduïda de la colònia.  

Depredador depredat

Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula

Amb l’excusa de la imatge volem fer un comentari sobre un dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita biològica.  La pregunta que ens fem és, poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri dels mosquits en els arrossars.  Les nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.

Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les larves aquàtiques ja són unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi desenvolupen i, quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics dels arrossars, essent els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte d’aquesta depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un camí que cal explorar.

Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels arrossars ha estat suficientment llarg perquè ells, hagin pogut completar el cicle larvari i els nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt irregulars però, semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més elevades.

Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota que hem observat aquesta temporada dos exemplars d’esparver cendrós joves que  porten pràcticament un mes explotant aquest recurs alimentari que són les libèl·lules. L’exemplar de la foto, una femella, té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar en aquesta espècie de rapinyaire.  

Creixements desiguals

Foto 1.. Variacions en el tamany de dos exemplars d'Aedes albopictus. Imatge.: SCM

Els que sou una mica observadors us haureu fixat que hi ha exemplars de mosquit tigre que són extraordinàriament petits i poder us heu preguntat de saber perquè passa això.  

Les larves dels mosquits tigre es desenvolupen en llocs relativament petits, volums d’aigua de pocs centímetres cúbics, aquests llocs poden tenir pocs nutrients i el que és més important, es poden eixugar molt rapidament. Possiblement aquestes siguin les causes de que apareguin exemplars de dimensions molt per sota de l’estandart d’aquesta espècie degut a aquesta manca de nutrients i acceleració del procès de creixement.

Aquest fet l’hem trobat en altres espècies del mateix gènere i que són autòctones de casa nostra, per exemple ho hem observat en l’Aedes caspius espècie típica de zones d'aiguamolls salats o salobres que s'inunden intermitentment, el qual, a vegades accelera el seu creixement quan el seu hàbitat larvari s’asseca.

Foto2.: Els mateixos exemplars de mosquit tigre de la foto 1, ara amb un de mosquit comú (Culex pipiens) i una Culiseta annulata, un dels mosquits més grans de casa nostra i que s'han desenvolupat en aigües permaments. 

El nivell del mar va pujant, canvi climàtic?

Després de sentir les declaracions a premsa del meteoròleg de l’Estartit, en Josep Pascual, sobre la pujada del nivell del mar d’aquest juliol que coincideixen totalment amb les nostres apreciacions, hem volgut fer una consulta de les dades que tenim registrades dels darrers anys per corroborar aquesta apreciació personal.

El Servei fa un seguiment en continuo dels nivells de l'aigua d’algunes grans zones productores de mosquits, ho fa  mitjançant unes sondes automàtiques que registren els nivells cada quinze minuts i són enviades a la seu central. Una d’elles, que correspòn a una zona interior, però que està directament connectada amb el mar, és la Rovina, entre Empuriabrava i Santa Margarida. Aquesta zona segueix les oscil.lacions diàries del nivell del mar, les quals venen influenciades pels canvis de pressió atmosfèrica i la posició de la lluna.

El que hem fet, és agafar la mitjana mensual dels nivells del mes de juliol d’aquests darrers anys registrats i ho hem comparat, tal i com podem veure en el gràfic adjunt. L’any 2015 per problemes de caire tècnic la sonda va estar fora de servei part d’aquest període, però amb les dades a la mà, es veu una tendència clara d’increment del nivell de mar en aquest període. La pressió atmosfèrica no és el motiu d'aquestes pujades, perquè els darrers anys han estat molt anticiclònics amb pressions altes i els nivells haurien de ser baixos, cosa que no és així. Com que no tenim les dades de la pressió atmosfèrica, ho podem valorar indirectament amb les de la precipitació. La pluja porta associada una pressió baixa, i la mateixa gràfica (ara la precipitació ve expresada amb columnes) ens demostra aquest fet.

En aquesta gràfica és veu una clara divergència entre el nivell el mar i la pluja/pressió atmosfèrica, aleshores, aquests increments de nivell té un efecte directe en un increment en les eclosions de mosquits. 

Aquests nivells més alts, a nosaltres ens generen més problemes per les eclosions de mosquits que es produeixen en aquestes zones i que tenen un orígen marí, estan generades pel que podríem denominar "maresmes mareals".

   

Com estan els “tigres”?

Estació de seguiment d'Aedes albopictus a Empuriabrava. (nº de captures 24h)

És molta la gent que ens pregunten si aquest any hi ha més o menys mosquits tigre (Aedes albopictus), en general la població està percebent que n’hi ha menys. La resposta no és fàcil, ja que depèn molt del lloc on visquis. Si que podem dir que en general aquest any amb la calor extrema,  els llocs de desenvolupament larvari s’han eixugat per l’elevada evaporació. De totes maneres i ara sí, amb les dades a la mà, si mirem els registres del trampeig que fem en continu des de maig i fins novembre, veiem que hi ha un nivell baix però amb dos pics, aquests petits pics de població d’Aedes albopictus s’han generat per ruixats que hi va haver, un a la primera quinzena de juny i l’altre a finals de juliol i que hem encerclat. La gràfica correspon a l’estació de seguiment que hi ha a les oficines centrals del Servei de Control de Mosquits a Empuriabrava.

Control dels mosquits en els arrossars

Gràfic1.: Les fletxes en vermell indiquen els moments en que s'han fet els controls antilarvàris.

Gràfic 2.: Zona no tractada

En aquests moments que s’han finalitzat les aplicacions pel control dels mosquits dels arrossars, tot sembla indicar que hem trencat la tendència poblacional dels adults que allí s’hi desenvolupen i que a finals del mes de juliol arriba al seu màxim estacional. 

Per saber-ho cada setmana es posen uns paranys de captura que funcionen 21 hores, (de les 12 del mig dia fins a les nou del matí de l’endemà), això vol dir que inclou tota una nit complerta i dos crepuscles, és en aquest horari que es produeix el màxim de la seva activitat i per tant hi ha més èxit de captura.

Com es pot veure en el primer gràfic les captures han caigut aquesta setmana en les zones d’aplicació de larvicides i, en el sector de control que no es fan (2ª gràfica) aplicacions la tendència segueix a l’alça.

Final de les aplicacions aeries als arrossars

Aquesta setmana s’ha fet el tercer i darrer tractament larvicida en els arrossars empordanesos. Amb aquestes aplicacions s’ha frenat la proliferació de les quatres espècies de mosquits que crien en aquest conreu, Culex pipiens, Culex theileri, Culex modestus i Anopheles atroparvus. Totes quatre espècies tenen una gran importància i més ara que està circulant el virus West Nile, el qual, pot ser transmès per els Culex sp. i no hem d’oblidar que els anòfels són els potencials transmissors de la malària, malaltia eradicada de casa nostra però, que encara hi tenim el vector,l’Anopheles atroparvus ben present.

Per últim assenyalar que aquest any i després de pràcticament una dècada de treballar junts, ens hem acomiadat d’un dels pilots amb més experiència que coneixem, el qual està especialitzat en aquest tipus de treballs aeris, té 12.000 hores de vol !!! Ell és en Daniel Foreman, el qual es jubila i no el veurem més. Li desitgem tot el millor en aquesta nova etapa que encetarà i que està plena de projectes ben encoratjadors segons ens ha explicat. Molta sort Daniel!!!

West Nile Virus, arribarà?

Caldrà estar atents a aquest virus emergent,  tenim molts números perquè tard o d'hora arribi a casa nostra. Ell viatja amb els ocells que estan infectats, aquests tenen la capacitat de volar i fan migracions intercontinentals. 

En el mapa podeu veure on s’ha detectat aquests darrers anys a Europa. Està afectant el sud d’Europa, als països de la conca Mediterrània, aquesta zona geogràfica està en expansió i no és gens descabellat pensar que tard o d’hora pot aparèixer per casa nostra. L’any passat és van reportar 2083 casos en humans i alguns d'ells amb resultat de mort.

1a eclosió de mosquit tigre.

Imatge de diumenge 07/07/19 quan la tempesta es passeja per la plana de l'Alt Empordà

Les precipitacions que han caigut a l’Alt Empordà i, les que poden caure les properes hores a l'Alt i Baix Empordà, han generat o generaran la primera eclosió generalitzada de mosquit tigre d’aquest estiu.

Estigueu atents i apliqueu les mesures de prevenció, com és la d’eixugar l’aigua dels llocs on hagi pogut quedar emmagatzemada,  cubells, pots, i tot tipus de petits recipients que hi hagi a l’aire lliure. Que no et piqui el mosquit tigre està a les teves mans.

Inici de les aplicacions als arrossars

Aquesta setmana hem iniciat les aplicacions pel control dels mosquits en les 1.063 Ha d’arrossars que tenim a l’Empordà. Concretament  744 Ha. al Baix Ter, 162 Ha. a Bellcaire d’Empordà i 157 Ha. a Castelló d’Empúries.

Les poblacions larvàries dels mosquits que crien als arrossars són quatre,  els Anòpheles maculipennis, aquesta espècie que pot picar a les persones té en el seu “curriculum” ser el vector del paludisme o malària, malaltia aquesta que està eradicada però, no per això hem de baixar la guàrdia i cal tenir-lo ben controlat. Les altres tres espècies són del gènere Culex sp., aquestes poden actuar com a vectors d’un dels arbovirus que en aquests moments el podem considerar com a “virus emergent” a nivell del sud d’Europa, estem parlant del virus de l’Oest del Nil. D’aquí rau la importància de la necessitat de controlar els mosquits que es generen en aquest conreu tant arrelat a la nostra terra, ja no és tant sols per la molèstia de les seves picades si no per la importància que tenen des del punt de vista de la salut.