Primer niu d’asiàtica

Aquest dimarts hem extret el primer niu secundari de vespa asiàtica d’aquesta temporada. Es tracta d’un niu ubicat sota el teulat d’un cobert i a pocs metres de l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.

La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits ha actuat per evitar la possibilitat d’algun accident amb la mainada i els veïns d’aquest sector del nucli urbà. L’any passat ja es va extreure un niu ubicat en un arbre del pati d’aquest centre escolar. Aquest és un indret bo per aquesta espècie, bàsicament per la seva proximitat al riu la Muga, les vespes asiàtiques han de menester aigua per construir els nius de pasta de paper. Cal dir que aquest niu era de petites dimensions, això pot ser motivat per dos fets, primer, que era una colònia que encara s’estava formant, una mica tard per l’època que estem, o segon perquè la manca d’aliment pugui haver influenciat en la dimensió reduïda de la colònia.  

Depredador depredat

Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula

Amb l’excusa de la imatge volem fer un comentari sobre un dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita biològica.  La pregunta que ens fem és, poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri dels mosquits en els arrossars.  Les nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.

Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les larves aquàtiques ja són unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi desenvolupen i, quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics dels arrossars, essent els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte d’aquesta depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un camí que cal explorar.

Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels arrossars ha estat suficientment llarg perquè ells, hagin pogut completar el cicle larvari i els nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt irregulars però, semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més elevades.

Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota que hem observat aquesta temporada dos exemplars d’esparver cendrós joves que  porten pràcticament un mes explotant aquest recurs alimentari que són les libèl·lules. L’exemplar de la foto, una femella, té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar en aquesta espècie de rapinyaire.  

Creixements desiguals

Foto 1.. Variacions en el tamany de dos exemplars d'Aedes albopictus. Imatge.: SCM

Els que sou una mica observadors us haureu fixat que hi ha exemplars de mosquit tigre que són extraordinàriament petits i poder us heu preguntat de saber perquè passa això.  

Les larves dels mosquits tigre es desenvolupen en llocs relativament petits, volums d’aigua de pocs centímetres cúbics, aquests llocs poden tenir pocs nutrients i el que és més important, es poden eixugar molt rapidament. Possiblement aquestes siguin les causes de que apareguin exemplars de dimensions molt per sota de l’estandart d’aquesta espècie degut a aquesta manca de nutrients i acceleració del procès de creixement.

Aquest fet l’hem trobat en altres espècies del mateix gènere i que són autòctones de casa nostra, per exemple ho hem observat en l’Aedes caspius espècie típica de zones d'aiguamolls salats o salobres que s'inunden intermitentment, el qual, a vegades accelera el seu creixement quan el seu hàbitat larvari s’asseca.

Foto2.: Els mateixos exemplars de mosquit tigre de la foto 1, ara amb un de mosquit comú (Culex pipiens) i una Culiseta annulata, un dels mosquits més grans de casa nostra i que s'han desenvolupat en aigües permaments. 

El nivell del mar va pujant, canvi climàtic?

Després de sentir les declaracions a premsa del meteoròleg de l’Estartit, en Josep Pascual, sobre la pujada del nivell del mar d’aquest juliol que coincideixen totalment amb les nostres apreciacions, hem volgut fer una consulta de les dades que tenim registrades dels darrers anys per corroborar aquesta apreciació personal.

El Servei fa un seguiment en continuo dels nivells de l'aigua d’algunes grans zones productores de mosquits, ho fa  mitjançant unes sondes automàtiques que registren els nivells cada quinze minuts i són enviades a la seu central. Una d’elles, que correspòn a una zona interior, però que està directament connectada amb el mar, és la Rovina, entre Empuriabrava i Santa Margarida. Aquesta zona segueix les oscil.lacions diàries del nivell del mar, les quals venen influenciades pels canvis de pressió atmosfèrica i la posició de la lluna.

El que hem fet, és agafar la mitjana mensual dels nivells del mes de juliol d’aquests darrers anys registrats i ho hem comparat, tal i com podem veure en el gràfic adjunt. L’any 2015 per problemes de caire tècnic la sonda va estar fora de servei part d’aquest període, però amb les dades a la mà, es veu una tendència clara d’increment del nivell de mar en aquest període. La pressió atmosfèrica no és el motiu d'aquestes pujades, perquè els darrers anys han estat molt anticiclònics amb pressions altes i els nivells haurien de ser baixos, cosa que no és així. Com que no tenim les dades de la pressió atmosfèrica, ho podem valorar indirectament amb les de la precipitació. La pluja porta associada una pressió baixa, i la mateixa gràfica (ara la precipitació ve expresada amb columnes) ens demostra aquest fet.

En aquesta gràfica és veu una clara divergència entre el nivell el mar i la pluja/pressió atmosfèrica, aleshores, aquests increments de nivell té un efecte directe en un increment en les eclosions de mosquits. 

Aquests nivells més alts, a nosaltres ens generen més problemes per les eclosions de mosquits que es produeixen en aquestes zones i que tenen un orígen marí, estan generades pel que podríem denominar "maresmes mareals".

   

Com estan els “tigres”?

Estació de seguiment d'Aedes albopictus a Empuriabrava. (nº de captures 24h)

És molta la gent que ens pregunten si aquest any hi ha més o menys mosquits tigre (Aedes albopictus), en general la població està percebent que n’hi ha menys. La resposta no és fàcil, ja que depèn molt del lloc on visquis. Si que podem dir que en general aquest any amb la calor extrema,  els llocs de desenvolupament larvari s’han eixugat per l’elevada evaporació. De totes maneres i ara sí, amb les dades a la mà, si mirem els registres del trampeig que fem en continu des de maig i fins novembre, veiem que hi ha un nivell baix però amb dos pics, aquests petits pics de població d’Aedes albopictus s’han generat per ruixats que hi va haver, un a la primera quinzena de juny i l’altre a finals de juliol i que hem encerclat. La gràfica correspon a l’estació de seguiment que hi ha a les oficines centrals del Servei de Control de Mosquits a Empuriabrava.

Control dels mosquits en els arrossars

Gràfic1.: Les fletxes en vermell indiquen els moments en que s'han fet els controls antilarvàris.

Gràfic 2.: Zona no tractada

En aquests moments que s’han finalitzat les aplicacions pel control dels mosquits dels arrossars, tot sembla indicar que hem trencat la tendència poblacional dels adults que allí s’hi desenvolupen i que a finals del mes de juliol arriba al seu màxim estacional. 

Per saber-ho cada setmana es posen uns paranys de captura que funcionen 21 hores, (de les 12 del mig dia fins a les nou del matí de l’endemà), això vol dir que inclou tota una nit complerta i dos crepuscles, és en aquest horari que es produeix el màxim de la seva activitat i per tant hi ha més èxit de captura.

Com es pot veure en el primer gràfic les captures han caigut aquesta setmana en les zones d’aplicació de larvicides i, en el sector de control que no es fan (2ª gràfica) aplicacions la tendència segueix a l’alça.

Final de les aplicacions aeries als arrossars

Aquesta setmana s’ha fet el tercer i darrer tractament larvicida en els arrossars empordanesos. Amb aquestes aplicacions s’ha frenat la proliferació de les quatres espècies de mosquits que crien en aquest conreu, Culex pipiens, Culex theileri, Culex modestus i Anopheles atroparvus. Totes quatre espècies tenen una gran importància i més ara que està circulant el virus West Nile, el qual, pot ser transmès per els Culex sp. i no hem d’oblidar que els anòfels són els potencials transmissors de la malària, malaltia eradicada de casa nostra però, que encara hi tenim el vector,l’Anopheles atroparvus ben present.

Per últim assenyalar que aquest any i després de pràcticament una dècada de treballar junts, ens hem acomiadat d’un dels pilots amb més experiència que coneixem, el qual està especialitzat en aquest tipus de treballs aeris, té 12.000 hores de vol !!! Ell és en Daniel Foreman, el qual es jubila i no el veurem més. Li desitgem tot el millor en aquesta nova etapa que encetarà i que està plena de projectes ben encoratjadors segons ens ha explicat. Molta sort Daniel!!!

West Nile Virus, arribarà?

Caldrà estar atents a aquest virus emergent,  tenim molts números perquè tard o d'hora arribi a casa nostra. Ell viatja amb els ocells que estan infectats, aquests tenen la capacitat de volar i fan migracions intercontinentals. 

En el mapa podeu veure on s’ha detectat aquests darrers anys a Europa. Està afectant el sud d’Europa, als països de la conca Mediterrània, aquesta zona geogràfica està en expansió i no és gens descabellat pensar que tard o d’hora pot aparèixer per casa nostra. L’any passat és van reportar 2083 casos en humans i alguns d'ells amb resultat de mort.

1a eclosió de mosquit tigre.

Imatge de diumenge 07/07/19 quan la tempesta es passeja per la plana de l'Alt Empordà

Les precipitacions que han caigut a l’Alt Empordà i, les que poden caure les properes hores a l'Alt i Baix Empordà, han generat o generaran la primera eclosió generalitzada de mosquit tigre d’aquest estiu.

Estigueu atents i apliqueu les mesures de prevenció, com és la d’eixugar l’aigua dels llocs on hagi pogut quedar emmagatzemada,  cubells, pots, i tot tipus de petits recipients que hi hagi a l’aire lliure. Que no et piqui el mosquit tigre està a les teves mans.

Inici de les aplicacions als arrossars

Aquesta setmana hem iniciat les aplicacions pel control dels mosquits en les 1.063 Ha d’arrossars que tenim a l’Empordà. Concretament  744 Ha. al Baix Ter, 162 Ha. a Bellcaire d’Empordà i 157 Ha. a Castelló d’Empúries.

Les poblacions larvàries dels mosquits que crien als arrossars són quatre,  els Anòpheles maculipennis, aquesta espècie que pot picar a les persones té en el seu “curriculum” ser el vector del paludisme o malària, malaltia aquesta que està eradicada però, no per això hem de baixar la guàrdia i cal tenir-lo ben controlat. Les altres tres espècies són del gènere Culex sp., aquestes poden actuar com a vectors d’un dels arbovirus que en aquests moments el podem considerar com a “virus emergent” a nivell del sud d’Europa, estem parlant del virus de l’Oest del Nil. D’aquí rau la importància de la necessitat de controlar els mosquits que es generen en aquest conreu tant arrelat a la nostra terra, ja no és tant sols per la molèstia de les seves picades si no per la importància que tenen des del punt de vista de la salut.

Al mosquit tigre li falta sol

Foto.: @Carlos Ceballos 

Aquest final de primavera que estem tenint no està afavorint l’activitat del mosquit tigre. Si fem cas als resultats de les captures de les trampes que funcionen en continu (24 hores al dia), tenim un nivell molt baix, de fet el nivell més baix des de que monotoritzem aquesta espècie (2015). Cal aclarir que aquests paranys ens donen una lectura molt local i que no podem generalitzar però, si que podem dir és que en les quatre localitats que es fa aquest monitoreig, en totes quatre coincideix l’activitat baixa. La causa que creiem és més important, és temperatura, la qual, està sent  més baixa del que correspondria per l’època en que ens trobem.

Tanmateix, no hem de baixar la guàrdia i estar vigilants, quan a les precipitacions s’hi afegeixi la pujada de la temperatura, aquests dos ingredients podrà reactivar aquesta espècie d’origen tropical. Estiguem amatents! No tinguem aigua estancada dins d’objectes a casa nostra!

Si en veus avisa'ns

Mascle de mosquit adult eclosionant, el que deixa és la despulla de la pupa.

Aquesta primavera està resultant força normal, no pas com les dels anys anteriors en que les temperatures eren anormalment altes. Aquest fet, junt amb les pluges ha motivat les primeres grans eclosions de mosquits al camp. Durant les darreres setmanes s’han realitzat controls antilarvàris sobre una superfície aproximada de 1.200.000 metres quadrats d’aigua amb larves, bàsicament de les espècies típiques dels aiguamolls, Aedes caspius i Aedes vexans.

Si aneu al camp trobareu una mica d’activitat dels adults, penseu que és impossible de fer un control sobre el 100% de les larves i aquestes poques que se’ns "escapen" ara es faran patents.  Si ens aviseu dels llocs on veieu presència de mosquits picadors ens ajudareu a entendre i millorar en el nostre treball.  

No tots piquen

Estem sortint de l’hivern i comença la primavera, a la natura veiem les primeres senyals d’activitat, les capçades dels arbres verdejant, la migració de les aus està en el seu punt àlgid. Si anem a passejar pel camp sentirem cantar els ocells i les granotes, aquest és el senyal de que marquen el territori per iniciar el període de cria.

I els mosquits que fan? doncs ells també comencen a treure el cap.

Si parlem dels mosquits picadors encara a hores d’ara no s’ha produït cap gran eclosió als aiguamolls i "quasi" no n’hi ha. Les zones de cria van entrar a l’hivern totes plenes d’aigua, recordeu les pluges que hi va haver entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre, quan tot va quedar inundat. El Servei de Control de Mosquits va tenir molta feina i vàrem intentar de que les larves no poguessin completar el seu cicle i així va ser.  Aquelles aigües estancades han estat aprofitades per altres éssers vius per desenvolupar-se com ara són els quironòmids.

Qui són aquests? Aquests dies de vacances de Pasqua si sortiu al camp podreu veure uns “mosquits” que volen, els trobareu sobre els herbassars o fen aquells típics eixams amb forma de columna formats per milers d’exemplars, no patiu, aquests mosquits no piquen, són els quironòmids.
El de la foto ho és, es poden diferenciar per aquestes antenes plomoses. Ells són la base de l’alimentació de molts insectívors, orenetes, ratpenats, granotes i no són objecte de control per part del nostre Servei. Penseu que són una part molt important de la biomassa d’aquests ecosistemes humits i d'ells depenen molts altres organismes, són els bons de la pel·lícula. 

La clau està en l’educació

Trobada amb el professorat de l'escola Dr. Arruga de Begur

Sempre diem que la clau de molts dels problemes que té la nostra societat rau en l’educació. El nostre Servei s’ho creu i intentem portar-ho a la pràctica amb la col·laboració dels centres educatius del nostre entorn.

La problemàtica de la vespa asiàtica comporta uns riscos i entre ells hi ha la salut de la població, una picada de vespa pot ser molt dolorosa i si som víctimes de moltes picades les conseqüències poden arribar a ser greus. És molt important d’alertar a la població perquè conegui bé el que s’ha de fer quan es veu un niu i quines són les precaucions que s’han de prendre i el que mai s’ha de fer.

És per aquest motiu que el Servei ha iniciat des de fa uns mesos una campanya de sensibilització a les escoles dels municipis on treballem. Es tracta de portar un niu de Vespa velutina a les escoles, i poder observar la complexitat del seu disseny arquitectònic, i també, amb l’ajuda de lupes binoculars, la morfologia dels exemplars adults. Així mateix,  se’ls explica tot el que fa referència a l’arribada d’aquesta espècie invasora, cicle biològic, impactes i perills que comporta. Aquestes explicacions les fem al professorat i posteriorment ells ho adapten a cada un dels nivells del seu alumnat. Per facilitar-ho s’ha preparat una senzilla presentació que es troba en la secció de recursos educatius de la nostra web.

Agraïm des d’aquí la bona rebuda d’aquesta proposta educativa i la col·laboració amb els ajuntaments,  ja que s’han de fer responsables d’aquesta nova espècie invasora.

Recollir per sembrar

Aquests dies en que els arbres caducifolis han perdut la fulla ajudats pel fort vent de tramuntana, és quan es fan visibles els nius de vespa asiàtica. Aquestes colònies estan en la darrera fase de la seva vida, aviat desapareixeran, les vespes asiàtiques tenen colònies anuals i cada any fan un nou niu, dins tant sols hi queden les supervivents, algunes obreres i mascles. Les baixes temperatures fa que siguin poc actives, si fa bo surten al migdia per cercar una mica d’aliment i prou.

A nosaltres aquests nius ens serveixen per dues coses, per un costat i amb la seva dissecció, podem conèixer millor a aquesta nova espècie invasora. Fem un petit estudi de l’estructura interna, dimensions, nombre de panells, nivell d’ús de les cel·les, etc., i si el niu ho permet, el preparem per ser exhibit en centres escolars, llars de jubilats, ajuntaments, etc. i, així,  eduquem i sensibilitzem a la població sobre aquesta nova problemàtica. Hem de dir que els centres escolars han estat molt receptius amb aquesta iniciativa, d'aquí el títol del post "recollir per sembrar". 

Inundacions de tardor

Feia molts anys que no es veia unes inundacions com les que hem tingut aquesta tardor. De fet , aquest any, igual que l’any passat arrossegàvem un sequera molt severa però, sembla que la tendència hagi canviat. A partir de mitjan del mes d’octubre i d’una forma progressiva ha anat plovent, tota l’aigua que queia el terra se l’engolia i no ha estat fins el darrer temporal de novembre en que l’aigua ja s’ha ensenyorit dels seus antics dominis i per uns dies han aparegut els estanys dessecats per la ma de l’home.

Nosaltres també hem actuat d’una forma progressiva i amb les primeres pluges del mes d’octubre i fins les darrers del mes de novembre, hem anat controlant les eclosions de mosquits que s’han produït en aquestes diferents fases d’inundació. Sortosament hem pogut fer la feina sens e més problemes que els habitual i tot i que la eclosió ha estat general en tots els llocs de cria dels mosquits típics de les maresmes, la seva incidència sobre les persones ha estat menor.  

El virus de l’Oest del Nil és una amenaça?

A l’entrada del mes de setembre us parlàvem del brot d’aquest virus emergent anomenat de l’Oest del Nil, avui us actualitzarem les dades de les afectacions en humans que s’han donat en els països de la Unió Europea, tal i com informa el Centre Europeu per la Prevenciói Control de malalties (ECDC). Amb data 8 de novembre es porten declarats 1.489 casos (569 a Itàlia, 309 Grècia, 276 Romania, 214 Croàcia, 24 França, 20 Àustria, 15 Bulgària, 5 R. Txeca, 3 Eslovènia, 1 Xipre) amb un total de 171 morts ( 45 Grècia, 42 Itàlia, 42 Romania, 35 Sèrbia, 3 Kosobo, 2 Bulgària, 1 Txèquia, 1 Hongria).

Us deixem una mapa amb les zones geogràfiques afectades. Com podreu veure la distribució més densa queda al sector nord-est de la Mediterrània. Tanmateix, molt a prop de casa han comença a aparèixer els primers casos, com ara és cas del Rosselló, per la qual cosa haurem d’estar atents de com pot evolucionar en un futur proper la distribució d’aquest virus emergent, ja que tenim la probabilitat de que ens afecti i, la millor forma per contrarestar-ho és tenint un bon control del seus vectors que són els mosquits.  

Atenció amb les vespes asiàtiques

Extracció d'un niu al municipi de Begur 05/10/18

La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits està actuant aquestes darreres setmanes en l’extracció de nius secundaris de Vespa velutina (vespa asiàtica). Si a la primavera es van eliminar els nius primaris, ara ja li toca als secundaris que són els més grans.

La majoria de nius es troben a molta alçada (>12 metres) i no són perillosos, els que estan a baixa altura, aquests si que poden causar algun disgust i, si un s’hi apropa a una distància per sota dels cinc metres, és quan elles es poden sentir amenaçades i atacar-nos.

Fa un parell de setmanes es va haver de treure un niu que estava en un arbre del pati de l’escola de Castelló d’Empúries, no podia haver triat un millor lloc! Aquesta setmana ha tocat anar al municipi de Begur, on el niu es trobava en la part apical d’un pi. Sempre que es pot, els nius s’extreuen manualment i es congelen amb la finalitat de no utilitzar insecticides que contaminin el lloc, cal ser curosos.

En aquesta època els nius de vespes asiàtiques es troben en ple desenvolupament, la grandària del mateix dependrà de factors com la disponibilitat de menjar de l’entorn immediat. El niu de l’escola de Castelló ha estat disseccionat i contenia 150 vespes adultes i la seva capacitat de producció era de vora el miler d’exemplars.  

Tothom qui vegi un niu  de vespa que ho comuniqui a l’ajuntament (membres de la Mancomunitat) del seu poble o directament al Servei (972-45.12.31 de 10 a 14 h. / 699991102)

Brot de West Nile

El West Nile és un flavivirus que pot afectar a les persones i als cavalls provocant una malaltia coneguda com la febre de l’Oest del Nil. Normalment té uns símptomes lleus o fins i tot, és asimptomàtica però, en alguns casos pot arribar a ser més greu, produint encefalitis i en alguns casos la mort.

Va ser aïllat a principis del segle passat a Uganda i posteriorment es va veure que tenia una ampla distribució en el continent africà i euràsia. Aquest virus es va fer “famós” a partir de l’aparició l’any 1999 d’un brot als EEUU, concretament a Nova York, on es va detectar arrel de l’aparició de còrvids morts al Central Park. La majoria d’espècies d’aus actuen com a reservori natural i no els hi afecta negativament.

El seu cicle està lligat als ocells i aquests al fer les migracions són els que el poden traslladar a noves zones geogràfiques. Els mosquits del gènere Culex sp. són els vectors i com sabeu els Culex pipiens és l’espècie amb una distribució geogràfica molt ampla. A casa nostra els Culex pipiens i Culex modestus són les dues espècies més abundants en les zones humides empordaneses, lloc d'aturada de les aus migrants i porta d'entrada d'aquest virus. És per això que haurem d’estar atens en un futur perquè hi ha possibilitats de que West Nile circuli per casa nostra.

Aquest darrera setmana els organismes internacionals que vetllen per la salut com són ECDC (European Centre for Disease Prevention and Control) i l’OMS han donat l’alerta del brot que s’està produint en alguns països d’Europa.:

 798 casos en humans: Itàlia (327), Grècia (168), Romania (117), Hongria (134), Croàcia (25), França (16), Àustria (10 ) i Eslovènia (1). Els països veïns de la UE van informar de 314 casos en humans: Sèrbia (262), Israel (49) i Kosovo (3). Fins ara, Sèrbia (26), Grècia (18), Itàlia (13), Romania (12), Hongria (1) i Kosovo (1) han informat d'un total de 71 morts degudes a la febre del Nil Occidental.

Zones afectades fins aquesta setmana (Font ECDC)

Qui pica al mosquit?

A vegades tenim consultes de l’estil: Perquè serveixen els mosquits? o se’ns pregunta qui pica als mosquits? Els mosquits com tots els organismes vius formen part dels ecosistemes i com a tals tenen les seves funcions. Vist des de un punt de vista antropocèntric potser es difícil trobar-li un “servei” però, des del punt de vista ecològic tenen una funció. Per exemple, en l’estat larvari són unes excel·lents filtradores de l’aigua i per tant ajuden a depurar-la, com a adults són una biomassa gens menyspreable i forment part de la dieta dels insectívors com els amfibis, els ocells o els ratpenats. La resposta a la segona pregunta és fa més difícil però, aprofitant l’aparició l’altre dia en una mostra d’un mosquit adult de tigre (Aedes albopictus) amb ectoparàsits ens permet il·lustrar-la. Com podeu veure aquest mosquit té tres àcars que li xuclen la sang a la zona que vindria a ser el “coll” del mosquit, concretament entre el cap i el tòrax. Aquests àcars no són res més que una mena de llagastes (paparres) que s’han especialitzat a parasitar a aquests dípters.