Inici accions de control del "tigre"

Les larves dels mosquits tigre han començat el seu desenvolupament i, és per aquest motiu que aquesta setmana hem iniciat els tractaments dels embornals de tots els nostres municipis.

Aquestes aplicacions les farem amb el màxim de respecte cap al medi ambient i s’utilitzarà, tal i com hem vingut fent-ho des de l’any passat, un “combinat bacterià”. Aquest formulat ens permet garantir una llarga persistència i d’aquesta manera reduïm molt els costos de l’aplicació, tot minimitzant l’impacta ambiental.

Al llarg de la temporada es fan un total d’unes 15.000 aplicacions que permeten reduir d’una forma significativa la capacitat de producció de mosquits tigre en la via pública i, que és responsabilitat dels ajuntaments. 

L'EID i el SCM del delta de l'Ebre visiten el Servei

Amb la finalitat de conèixer l’organització del Servei  i dels diferents programes que desenvolupem per altres organismes, aquest dimecres hem rebut la visita del director tècnic de l’EID de França i els directors de les bases del Rosselló i l’Aude, així mateix han vingut acompanyats dels directors del Servei de Control de Mosquits del Delta de l’Ebre.

Si bé pel que fa als mosquits comuns, tant de les maresmes com dels arrossars, les estratègies de control són força similars, de fet nosaltres les vàrem aprendre  fa tres dècades d’ells, si que han mostrat un gran interès pel programa del mosquit tigre que el nostre Servei aplica a la demarcació de Girona amb el suport del Dipsalut des de l’any 2008. Han  mostrat un especial interès per les campanyes de sensibilització i en concret pel programa educatiu. Per part nostra ens hem interessat molt per conèixer els protocols d’actuació que desenvolupen en els casos d’importació de malalties que el mosquit tigre pot ser-ne el vector, com ara és el cas del dengue i el chicungunya, ja que al sud de França cada any va en augment els casos d’importats d'aquestes malalties i també la transmissió autòctona d’aquest virus, especialment pel que fa al chicungunya.

750.000 m2 de tractament.

Moltes vegades la gent que ens coneix pregunta que fem a l’hivern, suposant que durant aquests mesos no hi ha activitat de mosquits.  Si que és veritat que l’activitat dels mosquits adults durant els dies més freds queda paralitzada però, no passa el mateix amb les larves. L’Ochlerotatus detritus és una espècie que es desenvolupa durant els mesos més freds de l’any i, si l’hivern és plujós, trobem presència de les seves larves en grans superfícies d’inundació temporal.  Aquest any hem tingut un temporal d’hivern just a finals de tardor que ha inundat moltes zones de cria d’aquesta espècie i, són aquestes zones les que hem anat controlant durant aquestes darreres setmanes. Com podeu veure la superfície total de les aplicacions que s’han fet ha esta al voltant d’aquestes 750.000 m², distribuïts per totv el litoral de l’Alt i Baix Empordà. Una superfície gens menyspreable que calia controlar per evitar entrar en els dies de bonança tèrmica amb l’aparició de molèsties per picada de mosquits.                                      

Article del tigre a "la Muga"

La Revista d’informació municipal “La Muga” dedica com a tema central del darrer número a parlar del mosquit tigre. En aquest article intentem fer veure a la població que la problemàtica del mosquit tigre no ve dels Aiguamolls i que una part important de la responsabilitat la tenim nosaltres.  No podem esperar que l’administració local es faci responsable del control dels mosquits tigre que es desenvolupem dins de la propietat privada, si no que som els propietaris els que ens hem de fer responsable d’evitar-ho, fer-ho té un cost molt baix, ja que la majoria d’accions són preventives, simplement hem d’evitar que hi hagi recipients amb aigua per petits que siguin. Aquest treball de sensibilització és molt important de fer i transmetre a tota la població i podem estar anys per aconseguir-ho però si ho fem bé, els mosquits tigre no ens molestaran i també reduirem molt el risc de transmissió de noves malalties. La solució està a les nostres mans. 

La llevantada de Sant Andreu

El mes de novembre s’ha volgut acomiadar amb una llevantada de primer ordre, un temporal de llevant amb onades que superaven els dos metres i amb precipitacions que fins i tot van superar en alguns punts els dos-cents litres, ens ha deixat un paisatge marjalenc tal i com era fa segles.

Segons el registre dels nivells que disposem podem observar que, tant l’estany de Castelló com les Llaunes (estany entre Muga i Fluvià) hi hagut un increment del nivell de l’aigua de mig metre, això significa una inundació de centenars d’hectàrees. Pel que fa als mosquits, podem dir que l’espècie més beneficiada serà l’Ochlerotatus detritus, del qual  eclosionaran els seus ous durant aquests dies i, que aquest hivern ens veurem obligats a controlar-ne les seves poblacions larvàries. Al nostre favor tenim que aquestes larves tenen un creixement molt lent degut a les baixes temperatures però, que cal actuar o podrien nàixer i fer-se paleses durant les darreres setmanes de l’hivern.

Vols que el tigre et piqui?

Doncs si no ho vols és molt senzill, busca recipients i petits punts amb aigua i buida-la. El mosquit tigre diposita els ous a la paret interior dels recipients, quant aquests s’omplen d’aigua , eclosionen i surten unes larves que en pocs dies es desenvolupen i després d’una metamorfosi es converteixen en adults. Les femelles per poder generar més ous han de menjar bé i això vol dir buscar la nostra sang que els hi resulta molt nutritiva. Ara que ho saps els hi pots tallar el cicle buidant l’aigua i evitant el desenvolupament larvari. El primer beneficiat seràs tu i la teva família. Ara que ha plogut es fa molt important aquesta tasca de control físic. Estalviaràs amb insecticides, repel·lents i altres sistemes anti-mosquits

Alguns llocs típics de cria de mosquit tigre.:

Control dels mosquits en els arrossars

Aquesta darrera setmana s’han iniciat les aplicacions per controlar els mosquits dels arrossars. Aquest any la superfície destinada a aquest conreu està al voltant de les 900 hectàrees distribuïdes en tres zones, la més gran és a Pals, un altre nucli a Bellcaire d’Empordà i el tercer a la zona de Castelló d’Empúries.  En total es faran aplicacions sobre una superfície de 3600 Ha.

En aquests camps l’espècie més preocupant i molesta que s’hi desenvolupa és l’anòfels, aquest mosquit ha estat un perill per la salut de les persones durant èpoques pretèrites, ja que actuen com a transmissors de la malària o paludisme. L’any 1964 la malaltia va ser eradicada i els casos que apareixen actualment són importats d’altres països, tot i això, s’ha d’estar alerta ja que fa dos anys es va donar un cas autòcton de malària als Monegros. 

No t’espantis però no badis.

Aquests dies ha saltat la notícia de que hi hagut una “alerta sanitària” per la detecció d’unes persones malaltes per chikungunya al tornar de vacances del tròpic.

Aquesta és una malaltia que es transmet per les picades dels mosquits, si bé la malaltia no és molt greu, si que causa molèsties i fins i tot la baixa laboral. A casa nostra tenim la presència del mosquit tigre que en pot ser vector (transmissor).

No ens hem d’espantar perquè és molt difícil que es doni una situació d’epidèmia però, no ens hem de quedar amb els braços creuats, perquè tots tenim part de responsabilitat a l’hora de tenir controlada a aquesta espècie invasora i, potencial vector de malalties tropicals.

Des dels ajuntaments controlem els llocs de desenvolupament larvàri de la via pública però, dins l’àmbit privat, hem de ser els particulars qui apliquem les mesures de prevenció. Entre tots podrem minimitzar els riscos, la clau de l’èxit està a les nostres mans.

Escalfant motors.

Aquets dies s’està portant a terme la sembra de l’arròs, aquest conreu ocupa poc més de nou-centes hectàrees a l’Empordà. Hi ha tres nuclis de conreu ben diferenciats, el més gra està al Baix Ter i ocupa unes 650 Ha, un segons nucli de 111 Ha el trobem a Bellcaire d’Empordà i el tercer és el de Castelló d’Empúries amb unes 170 Ha.

L’arrossar és l’hàbitat predilecte dels anòfels, aquests mosquits han estat els vectors de la malària, malaltia eradicada (OMS, 1964) però, que en un futur podria rebrotar. A Grècia aquests darrers anys es donen casos autòctons de transmissió entre la població de certes regions.

El control antilarvari d’aquestes espècies ens obliga haver de fer aplicacions de larvicides a tota la superfície d’aquets arrossars durant la temporada de conreu i, així, poder minimitzar l’impacte de les eclosions d’adults que es donen en aquest hàbitat tant propici per a ells.

Actualment tan sols hi ha un ingredient actiu (un inhibidor de la quitina) que està registrat per ser utilitzat en els arrossars. De totes maneres portem dos any investigant la possibilitat d’utilitzar algun altre I.A., es tracta d'un d’origen biològic però que encara està en fase d’assaig.

Un altre problema associat al control dels mosquits dels arrossars és la forma en que es fan les aplicacions. Sent com són superfícies tan extenses, la millor manera de fer-ho és mitjançant les aplicacions aèries, però hi ha un “però”, les aplicacions aèries estan sotmeses a una forta regulació per part dels reglaments europeus i cada cop s’estan restringint més, aquest fet ha motivat la desaparició d'algunes de les empreses que es dedicaven a aquestes tasques. En el nostre cas ens hem vist obligats a contractar empreses procedents d’altres països i amb el conseqüent encariment d'aquesta tasca.

Tan la problemàtica del ingredient actiu, com la forma d’aplicar-lo, està entrant dins d’una dinàmica que cada cop es fa més difícil la tasca per controlar la problemàtica dels mosquits dels arrossars. D’entrada el cost d’aquests treballs és el que s’ha incrementat més en els darrers anys dins de les diferents partides presupostàries del Servei. La problemàtica del control dels mosquits en els arrossars està posant al límit les nostres capacitats tècniques i econòmiques i, a dia d’avui és un dels majors reptes que tenim.  

Nematodes paràsits

Abdomen d’una larva de simúlid on per transparència es veu el nematode paràsit

El Servei de Control de Mosquits porta a terme el control dels simúlids al riu Ter des de fa anys, de fet va ser el primer programa de control d’aquests dípters hematòfags que es va aplicar al nostre país.

Una de les tasques que es fa habitualment és la de recollir mostres de forma sistemàtica i així, podem seguir l’evolució de les poblacions larvàries. En aquests mostrejos també s’observen altres organismes que acompanyen als simúlids dins de l’aigua i, en algunes ocasions observem larves parasitades per nemàtodes (cucs). Creiem que pot ser interessant estudiar aquest fet i veure s’hi ha possibles aplicacions d’aquests paràsits pel control biològic dels simúlids. Què us sembla la idea?

El tema no és fàcil pel gran desconeixement que es té d’aquests cucs, dels quals se’n han descrit unes 28.000 espècies, la majoria d’elles paràsites, però es creu que en pot haver-hi unes 500.000! la realitat és que hi ha molt pocs experts. Nosaltres llencem la idea a la xarxa per si algú ho pot aprofitar. Ja se sap que en temps de crisis la imaginació s’ha d’afilar.